Silencis plens de tu

Des que em vaig dedicar a escriure sempre he tingut tendència per la poesia. La poesia acarona tot el que toquem, tot el que vivim és susceptible de poesia.

La poesia és art, la poesia clàssica, tradicional, moderna, és coneguda. A «Silencis plens de tu» amés, descobrireu una forma diferent, un nou estil, on la poesia creativa inventa, aflora arreu, però especialment en espais impensables, temàtiques on la ploma poètica mai s’havia atrevit explorar. Tot allò que té una espurna de vida, de llum, d’aire, fins hi tot dins i fora de la imaginació, realitat o ficció, pot ser poesia.

Considero que el món està dominat per l’amor i la poesia n’és filla.

«Silencis plens de tu» atesa l’experiència de l’anterior obra «Passions», ens descobreix nous camins, nous corriols per endinsar-se en el món de l’amor, del silenci, de tot allò que provoca sensibilitat, afecte, estimació als altres. És com una injecció de vitalitat, de ganes de fer coses, de viure. «La felicitat no cal buscar-la, la duem a la pell».

Els silencis de vegades poden dir molt més que les paraules, un gest, una mirada, un somriure, un pensament, poden ser més reveladors que la paraula.

«Silencis plens de tu» és el manuscrit que intenta cantar, xiular, cridar als vents! Emboliquem-nos en el convenciment que no hi ha res impossible. Fixeu-vos-hi bé, si cada dia en aixecar-nos tenim il·lusions per fer coses ens sentirem més bé, amb més salut, amb més alegria, surarem, ens farà més joves, gairebé volarem. Visquem cada moment apassionadament!