Meua fou la culpa

Quina és la causa de l’angoixa de Maria?
Per què i de què se sent culpable?
Ella està asseguda a un banc del parc on dona de menjar els coloms, casualment arriba al banc Joan, un jubilat a la recerca de la tranquil·litat que no troba a casa a
causa de l’absència de Roser, la seua dona.
Només seure a aquell banc, Joan sent unes paraules que Maria xiuxiuetja repetidament unes paraules: «Meua fou la culpa», que desperten en ell una gran curiositat.
Aquell primer encontre es repetirà en dies successius i els nostres dos personatges arriben a establir una relació de confiança que propicia que Maria vaja descobrint-li la seua vida i el motiu de les paraules que insistentment repeteix.
Tot va començar amb la mort de mon pare, ocorrida quan jo era una xiqueta, i em vaig vore obligada a deixar ma casa, ma mare i els meus germans per anar a viure amb els meus oncles a Madrid, eren els anys 30 del segle passat, els anys de la República i de la Guerra Civil…
En Meua fou la culpa, Francesc Céspedes ens presenta una història dins d’una història, un relat que Joan conta als lectors i que al mateix temps és allò que li narra a ell Maria.
La cuidada dossificació de la informació ens atrapa des del principi i ens porta de la mà cap al sorprenent desenllaç.