Carta a la meva estimada mare

El record de les converses mantingudes amb la meva estimada mare, en moments delicats de la vida, han omplert d’aire fresc les meves afinitats literàries, erigint-se en l’eix central i motor impulsor que ha generat en mi les energies necessàries per retre un silent homenatge a dues persones bones, de gran qualitat humana i summament generoses, les seves exemplars vides han estat un referent en la meva, de qui tant vaig rebre, i tan poc que els vaig oferir.
La vida de la meva mare va ser tant breu com intensa. Breu perquè va morir als seixanta-tres anys, no sense abans transmetre’m allò que li hagués agradat fer a ella, és a dir, escriure les seves pròpies vivències, sent aquesta una altra de les raons per les quals, en homenatge, a ella ho he fet. Intensa perquè la seva vida va discórrer a través d’inesperats avatars, no exempts de grans dificultats, i presa de decisions molt compromeses, les quals són mereixedores de ser narrades, llegides i cregudes per la seva veracitat.
La presència d’un filantrop de gran talla humana, d’origen anglès i d’arrelades conviccions religioses fonamentades en el quaquerisme, va ser un home de negocis, gran treballador i patriota, que es va oferir ser el tutor de la nostra petita família, de qui vam rebre indescriptible ajuda durant la guerra civil espanyola i fins a la fi dels seus dies.
De tots dos es descriuen retalls de les seves vides, escenificant esdeveniments ocorreguts en el context del període històric que els va tocar viure. Aspirant amb això a intentar aclarir i comprendre les raons que els van motivar a prendre algunes decisions, que no van ser compreses per alguns dels coetanis del seu entorn social i familiar, a causa de la poca lucidesa mental, pròpia de l’època, o per considerar altres opcions menys agosarades.